dilluns, 9 de febrer del 2009

I ja van 10!!!

Torna Quini al camp nou... Segueixen les victòries i ja van 10 de seguides novament.... i esperem que siguin moltes més.. que tot això només acaba de començar i el millor està per venir.....
Barcelona: Valdés; Alves (Víctor Sánchez, m.88), Puyol (Sylvinho, m.68), Cáceres, Abidal; Sergio Busquets, Xavi, Iniesta (Gudjohnsen, m.85); Messi, Eto'o i Henry.
Sporting: Lafuente; Sastre (José Ángel, m.62), Gerard, Iván Hernández, Cámara; Michel, Matabuena, Luis Morán, Carmelo (Kike Mateo, m.68); Diego Castro (Bilic, m.62) i David Barral.
Gols: 1-0, m.24: Eto'o. 2-0, m.40: Eto'o. 3-0, m.66: Alves. 3-1, m.68: Kike Mateo.
Partit controlat, jo diria que no molt brillant, però amb una seguretat i control de pilota brutal.
On el Barça marca en 2 contraatacs brutals, un sortint de corner contrari i un altre en un robatori de pilota que agafa la defensa una mica descol.locada. Els 2 gols d'Eto'o i ja en porta 21.
Amb el 2-0 arribem a mitja part, la segona molt semblant, potser encara amb mñes domini. Fins que Alves reventa la xarxa i posa el 3-0 al marcador, golàs de força, ràbia i potencia del millor lateral dret de món mundial.
I només faltava el gol de l'Sporting que de falta i aprofitant un mal rebuig de la defensa, i que no hi havia ningu a dalt de l'area, remata i ens fan el 3-1. A partir d'aquí poca cosa més... Aplaudiments en le canvi d'Alves, Puyol marxa sobrecarregat, i ja està... 3 punts més i anem sumant....
Alves brutal, Busquets un tot terreny tècnic (a vegades amb masses floritures), Càceres per fi super bé, i la davantera i mitja com sempre de 10, potser el que menys va fer va ser Messi, però ja va bé que no sempre sigui ell el líder, així tothom posa el seu gra de sorra i de glòria.
Torna a casa un gran del Barcelonisme, torna a casa Quini, torna el pichichi, grans nits, grans gols, torna el mite, benvingut a casa teva, la gent culer t'estimarà sempre, hi ho saps.... l'atzar va voler que tornessis a la banqueta per l'expulsió del primer i segon entrenador, i on millor que al teu camp? molta sort.

2 comentaris:

Damsam ha dit...

Varias cosas a destacar de este partido.

1. El Barça contestá de manera implacable a los triunfos del Madrid, con una exhibición en el Nou Camp de casi todos sus jugadores.Es difícil destacar a alguien en concreto ayer, ya que todos jugaron a gran nivel. Eso debe desmoralizar más aún a eterno rival.

2. La Messidependendencia es una farsa montada desde Madrid. Ellos si tienen Robbendependencia, hasta el punto de hacerle jugar enfermo y sin apenas ejercitarse en toda la semana. El Madrid está sujeto por hilos.

3. Iniesta es enorme. La segunda parte del manchego, antológica. Recital de controles, pases, regates... y la conducción en el primer gol, como bien dices en el resumen, alucinante.

4. Que Sergio Busquets roba tanto como Touré y además la toca como nadie y no por ello pienso que Touré sea malo, bien al contrario. Pero es que este chico está rompiendo moldes, de 3ª a la selección en un año. Inaudito.

5. Que Caceres tiene un tremendo potencial. Es rápido y contundente y en un par de años, puede ser de los mejores centrales de Europa.

6. Que tenemos un gran portero, más viendo la actuación de Pinto en copa.

7. Que debemos congratularnos que estrellas como Henry, Eto'o, Messi, Xavi... corran más que nadie y se sacrifiquen más que nadie por y para el colectivo.

8. Que la diferencia este año es Alves. MEssi ha encontrado a un compañero de juegos que es un fuera de serie. Lo tinene todo. Técnica, velocidad, desborde, pegada, pundonor, orgullo, profesionalidad, físico... en el Madrid alguien debe estar tirándose de los pelos.

9. Que la comunión con la afición es total.

10. Que hay que cruzar los dedos para que la columna vertebral aguante fisicamente, aunque Pep está haciendo bien en rotar permanentemente a los jugadores.

Bueno si quieres intercambiar links, mi web es:

www.elbanquillovisitante.com

Un saludo y Força Barça!!!

Alba ha dit...

La veritat es que va ser un partit sense massa història. Cla agraïr que l'Sporting no es vingés a tancar al darrera y volgués jugar i deixés jugar. En fi, un partit que es recordarà pel retorn de Quini al Camp Nou.
Salutacions